AMANCIO CORDERO MASDÉU

AMANCIO CORDERO MASDÉU

viernes, 29 de julio de 2016

UN SOMNI FET REALITAT!!!

Des de fa ja uns 3 anyets,em rondava per el cap, poder fer un IRONMAN,la veritat és que de halfs ja n´he fet uns quants,i em tirava enrere el volum d´entreno que s´ha de fer,així que,aquest any,m´el vaig plantejar ,sapiquent que el swim no el porto molt bé,em costa nedar i no m´agrada massa,per diversió si,però per entrenar la cosa canvía,total,que a finals de desembre del 2015,em vaig inscriure al de VITÒRIA,per proximitat de casa i perquè no tenía masses mesos per decidir a on,per tema de paternitat :),sabia que el compte enrere s´acostava,vaig començar l´any entrenant la base,tant de córrer com la bici,el swim augmentant el volum poc a poc,vaig arribar agafar una bona forma,sobretot a la bici que mai m´havia sentit,fent algunes proves com les 24h de Montmeló amb equip dúo quedant primers,però just apuntat a Terra de Remences d´aquest any,amb pluja,em va trencar tot el ritme que portava fins aleshores,a la marxa vàrem sortir plovent ,lo sensat era no sortir ja que no sé anar poc a poc,o millor dit,pendrem la marxa a rodar,la cosa es va girar baixant el coll de cannes amb caiguda de tres costelles trencades i la bici pràcticament per tirar,vaig passar uns moments baixos de moral,ja que estàva a tan sols 1 mes 3 setmanes de la fita més important per mi,fer un IRONMAN,les primeres 2-3 setmanes pràcticament de tornar a començar, vaig notar una clara baixada de forma bastant important,sobretot el run, els ritmes eren bastant alarmants,el swim em va costar lo seu tirar-me a l´aigua i fer metres amb la sensació de la pressió de l´aigua com t´oprimeix la caixa toràcica,però en la bici,vaig anar agafant ritme,total que em vaig plantar a VITÒRIA conscient i lo més important, d´acabar,ni temps ni previssions,tan sols de disfrutar del moment i de jugarme-la en un dia,ja que no havia fet en aquest any cap triatló ni duatló.
La veritat és que els dies previs allà, van ser tranquils,no molts nervis, però si ganes de començar,sabia que abans de la caiguda tenía molt "fondo" fet de l´hivern,i no em preocupava si acabaria o no,sabía que l´acabaria si o si,o sigui que estava plantat al pantà a on nedàvem a punt per sortir,un cop  vàrem començar a nedar el meu cap va començar a descontar en comptes de sumar,el swim al meu ritme,més aviat dolent i sortint de l´aigua amb 1h26m,el meu fort es la bike,però quan surto de l´aigua el meu rendiment baixa molt,ja que em deixa "tou" l´aigua,ja que no acostumo el cos a fer triatlons,així que em vaig prendre la bici a ritme mig,i amb molta calor,amb uns 12-15 litres de líquid en tot el circuit de bici i córrer,i tan sols orinant a la nit a l´hotel,em vaig tirar quasi15 hores sense orinar per la calor que fèia,la marató me la vaig plantejar d´anar descontant voltes(en total 4 de 10,5kms cada una),lo curiós es que a partir del km 30 em van començar a venir rampes ala dits dels peus per no estar acostumat a aquestes tirades llargues de córrer(màxim he entrenat 24kms) però ben hidratat,vaig tenir que afluixar el ritme perquè sinó no acabaria,vaig estar bebent en cada avituallament constant aigua i sals i coca cola,veure la meva dona allà,donant-me suport constantment no té preu,i gràcies a ella he pogut fer realitat un somni que tenía,si a sobre estant embarassada encara més :):).
La satisfacció de entrar a la línea d´arribada, després de la lesió de les costelles,a escasos 2 mesos,i veure que ho tenia fotut per fer l íronman, va estar com un "descans" i una alliberació de mi mateix,de un esforç personal de mesos de treball que es van estar a punt d´esfumar-se i que vaig poguer complir i que n´estic molt orgullós  de ser un FINISHERRRRRRR!!!!!!!!.
Ara toca disfrutar de l´esport i veure com la vida em "guia" a una nova etapa a la vida de ser pare aquest final d´any,i si es pot fer alguna cosa de triatló o duatló ho farem,sinó,a disfrutar que la vida es llarga....:):)





No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada